la
Contaminació atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèrica[nota 1] és la contaminació de l'aire[1][2] i fa referència a la presència a l'aire de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns de qualsevol mena[3] o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.Contaminació atmosfèrica a la Xina
La contaminació pot ser antropogènica (produïda, directament o indirecta, per l'acció de l'home) o natural (erupcions volcàniques, erosió del sol, resuspensió de pols, emissions biogèniques de boscos). És causant entre altres del forat a la capa d'ozó, de l'efecte hivernacle, de la boira fotoquímica i de la pluja àcida. L'efecte Callendar és un tipus de contaminació atmosfèrica.
Contaminacions local i planetària
La contaminació atmosfèrica pot tenir caràcter local, quan els efectes lligats al focus es pateixen al voltant d'aquest focus, o planetari, quan per les característiques del contaminant, es veu afectat l'equilibri del planeta i zones allunyades dels focus emissors.La pluja àcida té, a curt termini, efectes locals
La contaminació atmosfèrica pot tenir caràcter local si els efectes lligats al focus es pateixen de manera significativa únicament prop d'aquesta, com per exemple el fum d'una ciutat a causa dels vehicles; la boira fotoquímica i la pluja àcida. Als nuclis urbans cal destacar el fenomen de la inversió tèrmica, que pot ocasionar grans accidents contaminants col·lectius, i que consisteix bàsicament en l'estancament de cúpules d'aire calent contaminat sobre les grans ciutats.[1] Cal tenir en compte que les masses d'aire es desplacen a llargues distàncies i de manera caòtica, per la qual cosa, en general, el concepte de "local" abasta zones de gran extensió, de vegades de diferents països, per exemple després d'un accident nuclear.
Altrament, la contaminació planetària afecta l'equilibri general de la Terra, també a les zones més llunyanes dels focus, com és el cas de, per exemple, l'efecte hivernacle i del forat de la capa d'ozó.
Contaminants primaris i secundaris
Un pol·luent primari és aquell que s'allibera directament a l'atmosfera per mitjà de xemeneies, vehicles, etc. Un exemple n'és el diòxid de carboni (CO2), i un altre de molt freqüent n'és la calor.[4] D'altra banda, un contaminant secundari és el que es forma per la interacció química entre els contaminants primaris i els components naturals de l'atmosfera (nitrogen, oxigen, etc.). Els contaminants secundaris més freqüents a l'atmosfera són els PAN, el triòxid de sofre (SO3), els nitrats (NO3), l'àcid sulfúric (H2SO4) i l'ozó (O3).[4]
Principals contaminants atmosfèrics
Un contaminant atmosfèric és una substància present a l'aire en concentracions superiors a les naturals. Pot ser una substància habitual (natural en quantitats més petites) o bé completament aliena a l'aire. Pot ser perjudicial a curt termini per als éssers vius i en tot cas ha de ser un motiu de preocupació.[4]Un contaminant habitual és el pol·len
La presència de contaminants en un indret determinat per les fonts d'emissió, les condicions meteorològiques i els receptors. Els contaminants poden ser gasos o partícules (líquides o sòlides) en suspensió. Les partícules en suspensió són sempre menors de cinquanta micres i poden romandre a l'aire durant llargs períodes de temps abans de dipositar-se a la superfície terrestre.[4]
Els agents contaminants atmosfèrics poden ser naturals o bé de causes antropogèniques (produïts per l'home), en aquest segon cas són sobretot producte de combustions i de l'activitat industrial. Entre els agents de contaminació natural es troben, entre d'altres, els contaminants biològics, com el pol·len, i els microorganismes nocius que originen processos al·lèrgics.[1]
Fulla amb la típica decoloració produïda per l'ozó
Arbres morts i tolls d'aigua vermella a causa del mercuri emès per un volcà
Els principals contaminants atmosfèrics són els següents:Fibres d'amiant al teixit pulmonar
Causes, origen i focus
El tabac és un focus de nombrosos contaminants atmosfèrics
La major part de la contaminació atmosfèrica té origen antropogènic. Una gran part d'ella és a causa dels residus sòlids urbans (RSU) i dels residus industrials, però també alguns de mèdics (que n'inclouen de radioactius), per exemple. Una altra font important és tota mena de procés que impliqui combustió, en especial el tabaquisme, les centrals tèrmiques (de carbó o petroli) que produeixen electricitat i els vehicles de transport terrestre, marítim i aeri; siguin de combustió o elèctrics; con ara autobusos, trens, cotxes, vaixells o avions; a més d'alguns tipus de calefaccions.El fum de les xemeneies domèstiques no està tractat, al contrari del que ocorre per llei al cas industrial
De manera indirecta, doncs, tot tipus d'activitat que impliqui consum elèctric o energètic en general, si aquesta energia està obtinguda per mitjà de centrals tèrmiques, contamina l'aire. Un cotxe elèctric, per exemple, contamina menys a la ciutat, ja que no hi tira fums, però contaminarà més (i en una quantitat major que hauria fet un cotxe de combustió, ja que és un procés menys eficient) al lloc on està situada la central elèctrica. Té sentit per a reduir la boira fotoquímica però en canvi augmenta l'efecte Callendar (i per tant l'efecte hivernacle i hom creu que també el forat d'ozó). Les centrals nuclears només contaminen el fons del mar, que és on s'enterren els residus, mentre que l'energia solar i hidràulica a priori són innòcues a l'atmosfera. L'energia eòlica (molins de vent) en principi, ben utilitzada, és també innòcua; però un parc mal dissenyat pot crear corrents d'aire que eviti el pas de certes aus, per exemple, o crear sorolls (contaminació acústica) molestos.
Algunes indústries, en els seus processos, emeten partícules, gasos, vapor o calor a l'atmosfera. Han de seguir les lleis ambientals per a no llençar-hi més del compte.
També existeix la contaminació atmosfèrica per causes naturals. Entre aquestes hom pot destacar l'acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expel·lits per les erupcions volcàniques, de partícules salines despreses de l'escuma marina, d'elements radioactius naturals (com els de la cadena del radó), etc.[1]
Qualitat de l'aire
Les normatives referents al control de la contaminació atmosfèrica[6] fan referència a valors permesos d’emissió i immissió de contaminants. Els valors d’immissió són aquells als que es veuen sotmesos la població i els ecosistemes. Depenen de les emissions de contaminants de les distintes fonts, de la meteorologia (dispersió de contaminants) i de la transformació química que experimenten els contaminants una vegada estan en l’atmosfera. La legislació relativa a contaminació atmosfèrica distingeix, per tant, aquests dos tipus de valors i els defineix de la següent forma:[7]
- Nivells d'emissió: la quantitat de cada contaminant emesa sistemàticament a l'atmosfera en un període determinat.
- Nivells d'immissió: límits màxims tolerables de presència en l'atmosfera de cada contaminant, aïllat o associat amb altres.
Nivells d'immissió
La contaminació de l'aire és un procés que s'inicia amb l'emissió a l'aire per part dels diferents focus emissors de contaminants a l'atmosfera. Una vegada aquestes substàncies es troben a l'atmosfera poden patir diferents efectes de transport (de la ciutat al camp, dispersió, acumulació, etc.) i transformació (contaminants secundaris, etc.). Com a resultat d'aquests processos, en cada punt determinat hi haurà una determinada concentració de cada contaminant, que es coneix com a nivell d'immissió. Són els nivells d'immissió o de qualitat de l'aire els que determinen l'efecte d'un contaminant sobre la salut o el medi ambient.[8]Punt de mesurament automàtic d'immissions
Els nivells d'immissió que estableix la legislació han de garantir que l'aire tingui una qualitat "acceptable", encara que sempre hi haurà un cert grau de contaminació. Els valors d'immissió corresponen a la mesura dels contaminants presents en una atmosfera determinada, en general es mesuren en mg/m3 o µg/m3 o bé en unitats de volum/volum (ppm o ppb). Per a vigilar els valors d'immixió existeixen diverses Xarxes de Vigilància, les quals tenen com a finalitat conèixer els nivells de contaminants a que es veuen sotmesos els ciutadans, la naturalesa o el patrimoni històric-artístic.[7]
Els paràmetres emprats per expressar la qualitat de l’aire són tres:[7]
- Valors límits: han de ser respectats en tot el territori i, en cas de ser superats, s'han d’estudiar les causes que ho han originat i establir un seguit d’actuacions per evitar la seva repetició. S’estableixen valors límits tant diaris com anuals.
- Valors guia: valors que es pretenen assolir a llarg termini i són indicatiu d’aire net.
- Valor d’alerta: estableix les concentracions de contaminants que obliguen a prendre mesures extremes per tal de poder abordar el problema.
dimarts, 14 de març del 2017
La contaminació atmosfèrica
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada